US deixo amb un vídeo realment interssant on ens explica què és i com funciona el rellotge biològic.
http://www.tv3.cat/videos/2090459/La-vida-secreta-del-rellotge-biologic---261209
És una curiositat que he trobat realment interessant que duen a terme els cronobiòlegs.
diumenge, 27 de desembre del 2009
dimecres, 9 de desembre del 2009
Tics nerviosos
Un tic és un transtorn que considerem passatger i per això no li donem importància. Sens dubte, els tics, són expressions emocionals involuntaries que tenen un significat i que utilitzen en cos com a via d'expressió. L'aspecte emocional és un punt molt important per entendre i tractar aquest transtorn.
El tic és un moviment involuntari, ràpid, continu i arritmic que generalment afecta un grup de músculs. N'hi ha de diferents nivells de gravetat i se solen considerar irreprimibles, però sovint es poden controlar.
No se sap quin és l'origen d'aquest transtorn, però es coneix que influeix diferents factors com per exemple: genètics, neurològics, psicològics, socials...
Els tics porten repercussions psicològiques com pot ser l'autoestima del subjecte que els pateix, la vida familiar, la seva adaptació social i acceptació, el rendiment escolar o laboral i també les seves relacions.
La gent que pateix de tics pot tenir difcultats pel que fa al seu comportament.Com per exemple, fàcil distracció, desinhibició de la conducta, hiperactivitat motora, etc.
Hi ha dos grups diferenciats de Tics. Els motors i els fonatoris.
Pel que fa als motors, afecten a un grup de músculs. Com he comentat peviament, n'hi ha de diferent grau, els tics motors simples són moviments oculars, moure el cap o les espatlles, entre molts altres. Els tics motors complexes són per exemple autoagressions, salts...
Rspecte als tics fonatoris, trobem entre els simples sorolls guturals, inspiracions nasals sorollorses... Entre els tics fonatoris complexes hi trobem la repetició d'algunes paraules, l'ús de mots socialment inacceptats i la repetició de sons propis o paraules.
La psicoteràpia és una bona eina per minimitzar els efectes d'aquests transtorns sense necessitat d'utilitzar tractament farmacològic.
Pot ser de gran utilitat, com a teràpia alternativa, per eliminar els tics; conèixer estratègies de control o de modificació de conducta, tècniques de relaxació i meditació per reduir l'estrés, etc.
El tic és un moviment involuntari, ràpid, continu i arritmic que generalment afecta un grup de músculs. N'hi ha de diferents nivells de gravetat i se solen considerar irreprimibles, però sovint es poden controlar.
No se sap quin és l'origen d'aquest transtorn, però es coneix que influeix diferents factors com per exemple: genètics, neurològics, psicològics, socials...
Els tics porten repercussions psicològiques com pot ser l'autoestima del subjecte que els pateix, la vida familiar, la seva adaptació social i acceptació, el rendiment escolar o laboral i també les seves relacions.
La gent que pateix de tics pot tenir difcultats pel que fa al seu comportament.Com per exemple, fàcil distracció, desinhibició de la conducta, hiperactivitat motora, etc.
Hi ha dos grups diferenciats de Tics. Els motors i els fonatoris.
Pel que fa als motors, afecten a un grup de músculs. Com he comentat peviament, n'hi ha de diferent grau, els tics motors simples són moviments oculars, moure el cap o les espatlles, entre molts altres. Els tics motors complexes són per exemple autoagressions, salts...
Rspecte als tics fonatoris, trobem entre els simples sorolls guturals, inspiracions nasals sorollorses... Entre els tics fonatoris complexes hi trobem la repetició d'algunes paraules, l'ús de mots socialment inacceptats i la repetició de sons propis o paraules.
La psicoteràpia és una bona eina per minimitzar els efectes d'aquests transtorns sense necessitat d'utilitzar tractament farmacològic.
Pot ser de gran utilitat, com a teràpia alternativa, per eliminar els tics; conèixer estratègies de control o de modificació de conducta, tècniques de relaxació i meditació per reduir l'estrés, etc.
dimecres, 2 de desembre del 2009
Psicologia de l'emergència
Fa dies que a classe parlem de l'escolta activa. Després de la sessió de CAPI d'ahir amb la docent Mònica Cunill, se'm desperta una gran curiositat per la psicologia de l'emergència. Una branca relativament recent de la psicologia social.
La psicologia de l'emergència estudia els diferents canvis i fenòmens de les persones en una situació de perill, tant si és natural o provocada per l'home.
Un article sobre el contacte fisic en situacions d'emergència:
http://www.psicologiadelaemergencia.cl/variaafect1.htm
Pàgina d'informació:
http://www.psicologiadelaemergencia.cl/index.htm
Un artícle realment interessant per aprofundir una mica en aquesta branca:
http://cidbimena.desastres.hn/docum/crid/Volcanes/pdf/spa/doc13675/doc13675-a.pdf
Per realizar una bona escolta activa:
http://www.xtec.cat/crp-lescorts/web-crp/altresmesos/articles/escolta%20activa.pdf
Espero que hi hagi algú més interessat en aquesta branca perquè és realment important per la humanitat.
Sobretot per poder realitzar una bona escolta activa, hem de SER AUTÈNTICS.
" He vingut a buscar quelcom que ja posseïeu " Aforisme Budista
La psicologia de l'emergència estudia els diferents canvis i fenòmens de les persones en una situació de perill, tant si és natural o provocada per l'home.
Un article sobre el contacte fisic en situacions d'emergència:
http://www.psicologiadelaemergencia.cl/variaafect1.htm
Pàgina d'informació:
http://www.psicologiadelaemergencia.cl/index.htm
Un artícle realment interessant per aprofundir una mica en aquesta branca:
http://cidbimena.desastres.hn/docum/crid/Volcanes/pdf/spa/doc13675/doc13675-a.pdf
Per realizar una bona escolta activa:
http://www.xtec.cat/crp-lescorts/web-crp/altresmesos/articles/escolta%20activa.pdf
Espero que hi hagi algú més interessat en aquesta branca perquè és realment important per la humanitat.
Sobretot per poder realitzar una bona escolta activa, hem de SER AUTÈNTICS.
" He vingut a buscar quelcom que ja posseïeu " Aforisme Budista
dijous, 26 de novembre del 2009
Art teràpia: com expressar les emocions a través de l'art
L'art teràpia és una disciplina molt nova dins la psicoteràpia que uneix psicologia i art. Ajuda a exterioritzar els sentiments que encara no es poden expressar en paraules.
En què consisteix?
Quan els nens no coneixen el llenguatge, i per tant no es poden donar a entendre, fan una guixada o arruguen un paper, d'aquesta manera alliberen tensions i eviten el conflictes.
Als adults, ni el pas dels anys ni l'experiència els i garantitzen l'enfrontament de totes les adversitat de la vida sense conseqüències per la seva salut tan física com mental. A vegades, també ells es troben impossibilitat de posar en paraules allò que els passa. Sovint, abans que això, hi ha l'acció concreta que permet crear situacions estressants i angoixadores. ¿Mai has sentit que en aquests moments fer un trencaclosques, cuinar o fer manualiats porta a diluir i a portar, crisis nervioses, ansietat o estats de profunda tristesa?
Alguna cosa hi ha en aquestes coses que es coneix com a art teràpia. Però, què és i què implica realment?
Quan no hi ha paraules
Es tracta d'una disciplina molt recent que perany al camp de les psicoteràpies. Es pot utilitzar com a complement d'una teràpia tradicional o l'inici d'una d'aquestes.
Quan no s'aconsegueixen trobar paraules per dir el que se sent, és positiu ajudar-se d'imatges, de formes, de colors, de textures per explorar a l'interior, buscar i trobar els camins per poder treure's de sobre, o almenys afrontar allò que entristeix, angoixa, estressa o deprimeix.
L'art curatiu
Canalitzar emocions a través de l'art pot contribuir a que algunes persones puguin enfrontar-se amb el que més els molesta d'elles mateixes, amb el que més dolor els fa de les vivències passades o amb el que els costa assimilar per seguir endavant. Per exemple, hi ha estudis que diuen que l'art pot ser curatiu per ell mateix perquè afecta el sistema nerviós autònom, l'equilibri hormonal i els neurotransmissors cerebrals, ja que genera un canvi en l'actitud, l'estat emocional i la percepció del dolor, aconseguint dur a terme a una persona des d'un estat d'estrés a un altre de relaxació i creativitat. A més, les ones cerebrals al moment de crear són les mateixes que les d'una persona qe es troba resant o meditant.
Per què escollir-la
Moltes de les persones que busquen una altrenativa a l'art teràpia troben maneres originals de trrobar-se amb allò que els resulta necessri expressar: des del dolor per la mort d'un ésser estimat, al desconcert que originen les actuals condicions de treball fins a l'ansietat que comporta l'arribada d'un fill al món.
A vegades se'ns fa realment complicat o massa dolorós comunicar amb paraules, conflictes, sentiments o traumes. Altres vegades, no es troben paraules apropiades i no és fàcil arribar a curar aquelles ferides de l'ànima si es mantenen amagadaes, sense prestar-lo-hi atenció. Qualsevol conflicte de tipus psicològic només es pot resoldre de forma efectiva treballant en ell.
Com va dir Edgar Jackson "El que importa no és el que la vida et fa, sinó el que tu fas amb el que la vida et fa". Paraules que permeten començar a entrendre la vida com un seguit de reptes que són interessants atrevir-se a reptar a més amb l'art com a aliat.
L'art teràpia es pot treballar en grup o individualment i el seu objectiu principal es facilitar l'expressió de sentiments i emocions utilitznt materials i tècniques provintents de les arts plàstiques. Per aplicar la teràpia no és necessari tenir coneixements d'art, per tant tothom es pot aventurar en aquest camí de l'autoconeixement i de l'exteriorizació d'aquelles coses que són necessaries de treure d'un mateix perquè no facin mal.
És important remarcar que tots tenimla capacitat de crear, només que hem de trobar la forma més apropiada de cada persona.
"L'art permet expressar-nos i conèixer-nos. Al donar lloc a l'exterior a les nostres emocions aconseguim un gran alliberament interior. Qui pot crear un objecte es pot crear a ell mateix. L'art suposa una forma fàcil i còmode de submergir-nos al nostre interior, extreure conflictes a fora i manejar-los d'una manera indirecta, transformant-los de manera creativa", segons Maria Soledad Fernández Pagliuca, psicòloga i art-terapeuta.
Si voleu més informació:
http://www.youtube.com/watch?v=Cv9M5VOfQ4Y
Espero que sigui del vostre interès.
En què consisteix?
Quan els nens no coneixen el llenguatge, i per tant no es poden donar a entendre, fan una guixada o arruguen un paper, d'aquesta manera alliberen tensions i eviten el conflictes.
Als adults, ni el pas dels anys ni l'experiència els i garantitzen l'enfrontament de totes les adversitat de la vida sense conseqüències per la seva salut tan física com mental. A vegades, també ells es troben impossibilitat de posar en paraules allò que els passa. Sovint, abans que això, hi ha l'acció concreta que permet crear situacions estressants i angoixadores. ¿Mai has sentit que en aquests moments fer un trencaclosques, cuinar o fer manualiats porta a diluir i a portar, crisis nervioses, ansietat o estats de profunda tristesa?
Alguna cosa hi ha en aquestes coses que es coneix com a art teràpia. Però, què és i què implica realment?
Quan no hi ha paraules
Es tracta d'una disciplina molt recent que perany al camp de les psicoteràpies. Es pot utilitzar com a complement d'una teràpia tradicional o l'inici d'una d'aquestes.
Quan no s'aconsegueixen trobar paraules per dir el que se sent, és positiu ajudar-se d'imatges, de formes, de colors, de textures per explorar a l'interior, buscar i trobar els camins per poder treure's de sobre, o almenys afrontar allò que entristeix, angoixa, estressa o deprimeix.
L'art curatiu
Canalitzar emocions a través de l'art pot contribuir a que algunes persones puguin enfrontar-se amb el que més els molesta d'elles mateixes, amb el que més dolor els fa de les vivències passades o amb el que els costa assimilar per seguir endavant. Per exemple, hi ha estudis que diuen que l'art pot ser curatiu per ell mateix perquè afecta el sistema nerviós autònom, l'equilibri hormonal i els neurotransmissors cerebrals, ja que genera un canvi en l'actitud, l'estat emocional i la percepció del dolor, aconseguint dur a terme a una persona des d'un estat d'estrés a un altre de relaxació i creativitat. A més, les ones cerebrals al moment de crear són les mateixes que les d'una persona qe es troba resant o meditant.
Per què escollir-la
Moltes de les persones que busquen una altrenativa a l'art teràpia troben maneres originals de trrobar-se amb allò que els resulta necessri expressar: des del dolor per la mort d'un ésser estimat, al desconcert que originen les actuals condicions de treball fins a l'ansietat que comporta l'arribada d'un fill al món.
A vegades se'ns fa realment complicat o massa dolorós comunicar amb paraules, conflictes, sentiments o traumes. Altres vegades, no es troben paraules apropiades i no és fàcil arribar a curar aquelles ferides de l'ànima si es mantenen amagadaes, sense prestar-lo-hi atenció. Qualsevol conflicte de tipus psicològic només es pot resoldre de forma efectiva treballant en ell.
Com va dir Edgar Jackson "El que importa no és el que la vida et fa, sinó el que tu fas amb el que la vida et fa". Paraules que permeten començar a entrendre la vida com un seguit de reptes que són interessants atrevir-se a reptar a més amb l'art com a aliat.
L'art teràpia es pot treballar en grup o individualment i el seu objectiu principal es facilitar l'expressió de sentiments i emocions utilitznt materials i tècniques provintents de les arts plàstiques. Per aplicar la teràpia no és necessari tenir coneixements d'art, per tant tothom es pot aventurar en aquest camí de l'autoconeixement i de l'exteriorizació d'aquelles coses que són necessaries de treure d'un mateix perquè no facin mal.
És important remarcar que tots tenimla capacitat de crear, només que hem de trobar la forma més apropiada de cada persona.
"L'art permet expressar-nos i conèixer-nos. Al donar lloc a l'exterior a les nostres emocions aconseguim un gran alliberament interior. Qui pot crear un objecte es pot crear a ell mateix. L'art suposa una forma fàcil i còmode de submergir-nos al nostre interior, extreure conflictes a fora i manejar-los d'una manera indirecta, transformant-los de manera creativa", segons Maria Soledad Fernández Pagliuca, psicòloga i art-terapeuta.
Si voleu més informació:
http://www.youtube.com/watch?v=Cv9M5VOfQ4Y
Espero que sigui del vostre interès.
dimecres, 25 de novembre del 2009
El treball interior del bon terapeuta
Ahir al vespre fullejant una revista anomenada Salud Alternativa, vaig trobar un article escrit per Gabriela Murgo, sobre la professió del psicòleg i la clau per ajudar als altres.
Vaig creure interessant fer-ne un resum al blog.
Què hi ha darrere un bon terapeuta?
A més d'un professional compromès, si troba una persona que ha treballat les seves pròpies misèries. Es tracta d'un ésser que es coneix bé a ell mateix i que té la capacitat de curar les seves ferides i buscar ajuda, quan la necessita, en un altre professional. Té consciència, també, del que encara no té resolt, de les seves limitacions.
El bon professional
Té humilitat. Reconeix les seves límitacions personals i del seu saber. Aquesta virtut li permet seguir perfecccionant-se, derivar i realitzar consultes interdisciplinàries.
Poseeix la capacitat d'escolta empàtica. Entén la raó i comprèn amb el cor.
Transmet serenitat i realitza un treball interior ajudat per altres terapeutes, ja que la seva personalitat pot afavorir o obstaculitzar les trobades. Per això, és fonamental un espai d'autoconeixement i serenitat perquè les coses de la vida no perjudiquin la seva percepció.
Tenir el "nen interior"
Si no es pot amb el dolor propi, serà impossible poder amb el dolor extern. Per exemple, si un nen va a la consulta amb el seu pare que no sap què fer amb ell, el terapeuta s'ha de contenir. Si aquest no té suficient treball interior amb el "seu propi nen", la trobada serà entre dos nens que no es podran ajudar gaire. O bé, el terapeuta, al no poder tolerar les emocions que té el nen per identificar-se amb elles, apareixerà com un adult posessiu que li dóna consells.
Transformar-se per ajudar als altres
La humilitat ajuda a reconèixer les limitacions, les misèries i allò pendent de resoldre.
La confiança permet escoltar el dolor.
L'amor incondicional permet acceptar-se i valorar-se en qualsevol circumstància.
El terapeuta que ha treballat en aquests punts és capaç de desplegar allò necessari per començar un procés de transformació.
Quan s'estableix un vincle amb el pacient, l'"amor" del terapeuta "ens cura" perquè ens connecta amb l'amor de nosaltres mateixos, aquell amor que hem oblidat i que és l'únic que ens pot aguantar.
Sense imperatius
El bon terapeuta és el que ha aconseguit ocupar-se d'ell mateix assumint que aquesta feina mai té final. El que consideri que ja no té res per resoldre és omnipotent i soverbi. Aquesta persona, l'únic que fa amb qui demana ajuda és donar-li consell per treure'l depressa del seu dolor. Perquè, si no pot amb allò seu, menys podrà amb allò dels altres. Això no li facilitarà la connexió amb la seva sabiesa interior, perquè creu que ell té la sabiesa i per això dóna consell.
Els nostres pares ens han donat molts consells que no valorem fins que ensopeguem amb la vivència. Cada un ha d'aprendre el que implica tolerar la frustració quan ens equivoquem. No importa allò que diguin fins que ho entenguem amb el cor.
Llavors, perquè anar amb un terapeuta?
Perquè ens ajudi a comunicar-nos amb la nostra ànima. Quan un terapeuta no ens pot acompanyar amb el dolor, llavors ens porta pel llarg camí i agafa tècniques per eliminar-lo i ens diu que el dolor no exsteix i que confiem més amb la seva paraula que en el que nosalres sentim.
Personalment, crec que el terapeuta és el nostre guia, qui ens ajuda a tornar al camí correcte i al que nosaltres coneixem. Només ens ajuda a tornar on nosaltres ens hem perdut. Per això podem aprendre a estimar-nos, a entendre's i a acceptar-nos tal i com som.
Vaig creure interessant fer-ne un resum al blog.
Què hi ha darrere un bon terapeuta?
A més d'un professional compromès, si troba una persona que ha treballat les seves pròpies misèries. Es tracta d'un ésser que es coneix bé a ell mateix i que té la capacitat de curar les seves ferides i buscar ajuda, quan la necessita, en un altre professional. Té consciència, també, del que encara no té resolt, de les seves limitacions.
El bon professional
Té humilitat. Reconeix les seves límitacions personals i del seu saber. Aquesta virtut li permet seguir perfecccionant-se, derivar i realitzar consultes interdisciplinàries.
Poseeix la capacitat d'escolta empàtica. Entén la raó i comprèn amb el cor.
Transmet serenitat i realitza un treball interior ajudat per altres terapeutes, ja que la seva personalitat pot afavorir o obstaculitzar les trobades. Per això, és fonamental un espai d'autoconeixement i serenitat perquè les coses de la vida no perjudiquin la seva percepció.
Tenir el "nen interior"
Si no es pot amb el dolor propi, serà impossible poder amb el dolor extern. Per exemple, si un nen va a la consulta amb el seu pare que no sap què fer amb ell, el terapeuta s'ha de contenir. Si aquest no té suficient treball interior amb el "seu propi nen", la trobada serà entre dos nens que no es podran ajudar gaire. O bé, el terapeuta, al no poder tolerar les emocions que té el nen per identificar-se amb elles, apareixerà com un adult posessiu que li dóna consells.
Transformar-se per ajudar als altres
La humilitat ajuda a reconèixer les limitacions, les misèries i allò pendent de resoldre.
La confiança permet escoltar el dolor.
L'amor incondicional permet acceptar-se i valorar-se en qualsevol circumstància.
El terapeuta que ha treballat en aquests punts és capaç de desplegar allò necessari per començar un procés de transformació.
Quan s'estableix un vincle amb el pacient, l'"amor" del terapeuta "ens cura" perquè ens connecta amb l'amor de nosaltres mateixos, aquell amor que hem oblidat i que és l'únic que ens pot aguantar.
Sense imperatius
El bon terapeuta és el que ha aconseguit ocupar-se d'ell mateix assumint que aquesta feina mai té final. El que consideri que ja no té res per resoldre és omnipotent i soverbi. Aquesta persona, l'únic que fa amb qui demana ajuda és donar-li consell per treure'l depressa del seu dolor. Perquè, si no pot amb allò seu, menys podrà amb allò dels altres. Això no li facilitarà la connexió amb la seva sabiesa interior, perquè creu que ell té la sabiesa i per això dóna consell.
Els nostres pares ens han donat molts consells que no valorem fins que ensopeguem amb la vivència. Cada un ha d'aprendre el que implica tolerar la frustració quan ens equivoquem. No importa allò que diguin fins que ho entenguem amb el cor.
Llavors, perquè anar amb un terapeuta?
Perquè ens ajudi a comunicar-nos amb la nostra ànima. Quan un terapeuta no ens pot acompanyar amb el dolor, llavors ens porta pel llarg camí i agafa tècniques per eliminar-lo i ens diu que el dolor no exsteix i que confiem més amb la seva paraula que en el que nosalres sentim.
Personalment, crec que el terapeuta és el nostre guia, qui ens ajuda a tornar al camí correcte i al que nosaltres coneixem. Només ens ajuda a tornar on nosaltres ens hem perdut. Per això podem aprendre a estimar-nos, a entendre's i a acceptar-nos tal i com som.
dimarts, 24 de novembre del 2009
EMDR
A l'ultima sessió del taller de perdre la por de parlar en públic varem tractar la tècnica de l'EMDR ( Eye Movement Desensitization and Reprocessing). Aquest mètode terapèutic s'utilitza com a suplement pel tractament de moltes patologies, com per exemple traumes, addiccions, fòbies, autoestima, etc.
La tècnica, que va ser descoberta per la Dra. Francine Shapiro, consisteix en estimular bilateralment el cervell de manera que aquest rep una estimulació i processa la informació traumàtica de manera diferent. La va descobir quan va veure que, inconscientment, movia els ulls de dreta a esquerre. Amb aquest petit moviment, inconscient, va notar que els pensaments que la molestaven desapareixien a poc a poc i que ella estava més relaxada.
Segons diu la web de l'associació EMDR d'Espanya ( http://www.emdr-es.org/) l'EMDR està basant en la filosofia que els éssers humans són capaços, sota condicions apropiades, de moure's naturalment fins aconseguir més salut i integració.
L'EMDR conté elements de les teories psicològiques i de les psicoteràpies, inclosos dins una sèrie de procediments estàndard i de protocols clínics.
La investigació de com el cervell processa informació i genera coneixement, també forma part de l'evolució de la teoria dels procediments de la tècnica.
El mètode es pot realitzar individualment o en parelles. En el segon cas, la persona que té la fòbia la visualitza i li aplica el procés EMDR (pot ser amb estimulació bilateral a les espatlles, a les cuixes o senzillament movent els dits d'un cantó a l'altre de manera que el que realitza la tècnica EMDR els segueixi amb els ulls). La persona que aplica el procés li fa preguntes sobre el que visualitza, sobre la sensació física que té al visualitzar la fòbia i li demana que intenti trobar una paraula que descrigui la situació amb la qual es troba, com per exemple quin pensament té sobre ella mateixa, com és la perona en el moment de la fobia, etc. A partir d'aquest instant, l'individu s'ha de concentrar amb les tres coses però si té ganes d'explicar quelcom relacionat amb la fòbia ho pot tirar endavant, com per exemple com sent l'angoixa.
Durant els primers moments de realitzar la tècnica la fòbia acostuma a augmentar, però progressivament va disminuint ja que et vas relaxant.
Després de fer-vos una petita introducció a la tècnica, us deixo un enllaç per si voleu saber-ne alguna cosa més.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
taller de perdre la por a parlar en públic
Estic fent un taller de perdre la por a parlar en públic, pensava que em podia anar bé perquè sempre m'ha causat cert neguit parlar a davant la classe. Vaig decidir inscriure'm tot i tenir certa vergonya; al final tothom que estava allà era perquè li passava el mateix que a mi.
A la primera sessió, en Pep Freixer, psicòleg del CIAE de la UdG, ens va parlar de la por i del que era la por, la manifestació d'una emoció complexa i difícil. Quan va comentar això, vaig pensar amb les classes de fonaments de psicologia, quan l'Ernest ens deia que una por podia ser apresa, cosa que al taller ens va donar peu a parlar de la dessensibilització sistemàtica. Vam parlar que els éssers humans som automatismes, que estem condicionats, que som fruit dels
aprenentatges.
Ens va ensenyar i explicar tècniques que actuen sobre el cos com la relaxació, utilitzant la respiració, que a vegades, per aconseguir relaxar-nos fóssim conscients de la nostra respiració o que quan caminem pel carrer pensem i notem el nostre respirar. Durant una estona varem practicar la Tècnica de Shultz que consisteix en sentir les parts del cos, pots notar que et pesen molt, un cert formigueig o bé molta temperatura. Mentre em trobava en ple estat de relaxació notava l’energia del terra que m’estirava i se’m volia emportar, que pesava i era difícil suportar-ho, però la veritat és que em sentia molt i molt bé. Quan vaig obrir els ulls després d’aquesta perfecte estona de relaxació em sentia fresca i viva, com si hagués dormit un parell o tres d’hores.
A la segona sessió del taller hem parlat de la tècnica de l’EFT, una tècnica de tapping que estimula punts que formen part dels canals energètics, d’aquesta manera es desencalla l’energia i aquesta flueix, així desapareix la fòbia (En aquest cas la por).
Quan circula l’energia el cos es reorganitza i funciona amb tranquil·litat.
Amb aquesta tècnica quan t’imagines una cosa molt dramàtica t’acabes distanciant emocionalment i cognitivament del problema.
Per fer la tècnica de l’EFT t’has de memoritzar la recepta bàsica que consta de:
A la primera sessió, en Pep Freixer, psicòleg del CIAE de la UdG, ens va parlar de la por i del que era la por, la manifestació d'una emoció complexa i difícil. Quan va comentar això, vaig pensar amb les classes de fonaments de psicologia, quan l'Ernest ens deia que una por podia ser apresa, cosa que al taller ens va donar peu a parlar de la dessensibilització sistemàtica. Vam parlar que els éssers humans som automatismes, que estem condicionats, que som fruit dels
aprenentatges.
Ens va ensenyar i explicar tècniques que actuen sobre el cos com la relaxació, utilitzant la respiració, que a vegades, per aconseguir relaxar-nos fóssim conscients de la nostra respiració o que quan caminem pel carrer pensem i notem el nostre respirar. Durant una estona varem practicar la Tècnica de Shultz que consisteix en sentir les parts del cos, pots notar que et pesen molt, un cert formigueig o bé molta temperatura. Mentre em trobava en ple estat de relaxació notava l’energia del terra que m’estirava i se’m volia emportar, que pesava i era difícil suportar-ho, però la veritat és que em sentia molt i molt bé. Quan vaig obrir els ulls després d’aquesta perfecte estona de relaxació em sentia fresca i viva, com si hagués dormit un parell o tres d’hores.
A la segona sessió del taller hem parlat de la tècnica de l’EFT, una tècnica de tapping que estimula punts que formen part dels canals energètics, d’aquesta manera es desencalla l’energia i aquesta flueix, així desapareix la fòbia (En aquest cas la por).
Quan circula l’energia el cos es reorganitza i funciona amb tranquil·litat.
Amb aquesta tècnica quan t’imagines una cosa molt dramàtica t’acabes distanciant emocionalment i cognitivament del problema.
Per fer la tècnica de l’EFT t’has de memoritzar la recepta bàsica que consta de:
1.La preparació: Es repeteix 3 vegades l’afirmació següent:
“Encara que tingui (alguna paraula que defineixi la por que tens) m’accepto profunda i completament.
Mentre repeteixes l’afirmació has de fregar contínuament el punt de dolor o donar petits cops estimulant el punt de Karate.
2.La seqüència: S’estimula donant petits cops amb les puntes dels dits entre 5 i 7 vegades en cada un dels següents punts energètics, mentre repeteixes la frase recordatòria a cada un.
3.El procediment de les 9 gammes:S’estimula contínuament sobre el punt gamma mentre realitzes aquestes nou accions:
Tancar els ulls, obrir els ulls, ulls avall a la dreta, ulls avall a l’esquerra, girar els ulls en cercle, girar els ulls en cercle en sentit contrari, “tararejar” 2 segons el tema d’una cançó, contar ràpidament del 1 al 5, “tararejar” 2 segons el tema d’una cançó.
4.La seqüència (altre vegada): S’estimula donant petits cops amb les puntes dels dits entre 5 i 7 vegades en cada un dels següents punts energètics, mentre repeteixes la frase recordatòria a cada un.
A la imatge podeu veure on es troben els punts.
Si teniu curiositat de com es realitza aquesta tècnica podeu accedir a aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=Z5G6tGFD9eQ
Encara queda l’última sessió, quan l’hagi fet en faré una ressenya.
dijous, 8 d’octubre del 2009
conferència: cervell i plaer
Sempre és difícil començar quelcom. He estat dues setmanes pensant què podia posar a la primera entrada del bloc. Avui que m'he disposat a fer-la encara no tinc clar de què parlaré, per això improvisaré.
He arribat de la conferència sobre cervell i plaer, ha estat realment interessant. El senyor Francisco Mora és un metge que estudia la fisiologia humana. Ha escrit molts llibres relacionats amb aquests dos temes i està fent investigacions a l'estranger. Ens ha parlat de les neurociències i del plaer.
Experimenta amb rates les quals són activades amb un estimul elèctric que penetra a una part concreta del cervell i això els proporciona plaer, quan veuen que prement un mecanisme reben aquesta emoció, el van pressionant. Han pogut comprovar que a través d'això es podria explicar la drogodependència perquè quan veus que una cosa et dóna plaer encara en vols més.
Ha comentat també, que un infant de menys de tres anys no pot tenir consciència del que li va passar perquè l'hipocamp, és a dir, la zona on hi ha la memòria, encara no és suficientment madura. El que li va passar a l'infant a l'edat dels 0 als 3 anys, quan sigui adult no en tindrà consciència i el fet el desenvoluparà en forma de trauma o fòbia. En seria exemple, una nena de 2 anys que va ser violada que no recordaria el fet però se li desenvoluparia igualment sense recordar-lo.
El que més m'ha impactat, a part de tota l'explicació de les investigacions, ha estat l'afirmació: <>.
Referin-se a que totes les persones som diferents i que cada una percep les coses d'una manera diferent i que ningú ho percep, ho enten i li afecta de la mateixa manera.
Us deixo el títol d'un parell dels seus llibres:
- "Diccionario de neurociencia"
- "Los laberintos del placer en el cerebro humano"
He arribat de la conferència sobre cervell i plaer, ha estat realment interessant. El senyor Francisco Mora és un metge que estudia la fisiologia humana. Ha escrit molts llibres relacionats amb aquests dos temes i està fent investigacions a l'estranger. Ens ha parlat de les neurociències i del plaer.
Experimenta amb rates les quals són activades amb un estimul elèctric que penetra a una part concreta del cervell i això els proporciona plaer, quan veuen que prement un mecanisme reben aquesta emoció, el van pressionant. Han pogut comprovar que a través d'això es podria explicar la drogodependència perquè quan veus que una cosa et dóna plaer encara en vols més.
Ha comentat també, que un infant de menys de tres anys no pot tenir consciència del que li va passar perquè l'hipocamp, és a dir, la zona on hi ha la memòria, encara no és suficientment madura. El que li va passar a l'infant a l'edat dels 0 als 3 anys, quan sigui adult no en tindrà consciència i el fet el desenvoluparà en forma de trauma o fòbia. En seria exemple, una nena de 2 anys que va ser violada que no recordaria el fet però se li desenvoluparia igualment sense recordar-lo.
El que més m'ha impactat, a part de tota l'explicació de les investigacions, ha estat l'afirmació: <
Referin-se a que totes les persones som diferents i que cada una percep les coses d'una manera diferent i que ningú ho percep, ho enten i li afecta de la mateixa manera.
Us deixo el títol d'un parell dels seus llibres:
- "Diccionario de neurociencia"
- "Los laberintos del placer en el cerebro humano"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
