Manel i un equip de somni

Només un dels grups de música que més m'agraden i l'equip que porto al cor, poden permetre que faci avui aquesta entrada.

El fenòmen Manel d'aquests últims mesos, coneguts per la cançó corrandes de la parella estable on la gent del públic surt a cantar improvitzadament,van aconseguir que el concert del dia 18 al Palau de la Música passi a la història demanant a Pep Guardiola que renovés el seu contracte amb el Barça.

Començaria definint a Guardiola com una persona serena, segura, amb uns objectius clars i treballadora que juntament amb uns gradissims jugadors ha fet de l'equip de casa el millor equip del món.

És de gran valor i admiració els 6 títols guanyats, però crec molt més important i indispensable veure el mèrit que té ensenyar i aconseguir transmetre als jugadors que el més important és ser un equip,és a dir, que davant de l'individualitat hi ha el grup, per tant que l'esforç i la feina ben feta ha de ser de tots. Hem vist amb el Barça de Pep Guardiola que l'esforç i la superació tant personal com d'equip són el més important per aconseguir un objectiu.

D'altra banda, sempre he valorat molt positivament fer ús de la música abans de sortir a jugar, perquè si tens una cançó que es pot convertir en l'oxigen de l'equip abans de sortir al camp, que pot aportar als jugadors força i valor per afrontar un partit i aconseguir l'objectiu marcat, les coses poden ser més senzilles i potser no tant dures. Posem per exemple el Barça, des d'un bon principi la cançó viva la vida de Coldplay ha estat una de les bases per aconseguir aquests 6 títols.
Penso que una cançó et convida a parlar amb el teu cos, a escoltar la resposta mentre sona la melodia. Ho considero una importantissima manera de connectar el propi cos amb la resta de jugadors de l'equip, ja que en aquests moments, a part de ser un grup tots estan units per la mateixa música.

Hem de ser conscients que el que han aconseguit Guardiola i els seus jugadors no hagués estat possible si aquests últims no fosin grans jugadors d'una immensa qualitat i sobretot sense tenir els mateixos objectius de l'entrenador.No podem deixar de banda tampoc, el suport de l'afició que és molt important per l'equip, ja que necessites tenir recolzament sempre, tant si les coses van bé com si van malament.

M'ha agradat sempre el futbol i sóc culé de tota la vida. Em sento orgullosa de dir que el barça és el meu equip i sobretot estic orgullosa de cada peça que forma aquest equip, perquè sense un granet de sorra de cada component les coses no haguessin estat com han estat ni com segueixen estant.
Hi poden haver figures mediàtiques, però hi ha grans persones que viuen i senten el futbol amb el cor i que des de l'arribada de Pep Guardiola el futbol es viu i es sent d'una altre manera molt més enriquidora i satisfactòria, tant pels jugadors com pels aficionats.

Les persones que juguem en equip o a nivell individual sabem que després d'una derrota ve una gran victòria i que després d'una gran victòria també hi ha una gran victòria.

Aquest és l'enllaç on podeu veure el concert de Manel al Palau de la Música amb Guardiola d'espectador i de protagonista inesperat.
http://www.youtube.com/watch?v=mvPP9CwMrKQ&feature=related

Espero que el post us sigui d'interès i que tant els culés, com jugadors i aficionats a qualsevol esport tant d'equip com individual, però especialment els que formem part d'un equip de futbol es sentin una mica identificats.

Almenys per part meva, m'agradaria saber quina és l'essència que ha permès que aquest equip hagi fet història, perquè tothom especula sobre el tema però no crec que, fins al moment, s'hagi arribat a saber del cert.

Una vida llena de hipnosis

A La Vanguardia de dimarts vaig trobar aquest article sobre Herbert Spiegel (1914-2009) un terapeuta que utilitzava la hipnòsi. Tractava el dolor, l'ansietat i les addiccions dels seus pacients a través d'estats hipnòtics.

Actualmente está demostrado que la técnica de la hipnosis no sana. Pero si se usa en un tratamiento psicológico, acelera el proceso de curación. El asentamiento de sus bases de debe, en gran parte a Herbert Spiegel. Era un terapeuta entregado.
Creyente incondicional de las teorias freudianas, viajó hasta el norte de África durante la Segunda Guerra Mundial como mimbro de un batallón de médicos. Allí, recibió una herida de metralla y para sanarse, usó, entre otras, la técnica de la hipnosis. Al ver que funcionaba, cuando regresó a EE.UU. se dedicó a tratar el dolor, la ansiedad y las adicciones mediante estados hipnóticos. Su fama se extendió tanto que varias personalidades se pusieron bajo tratamiento para hacer desaparecer su miedo escénico, para dejar de fumar o para dejar de tener fobia a volar. De esta manera, el terapeuta profundizaba e investigaba sobre la hipnosis al mismo tiempo. Poco después, ejerció como profesor en varias facultades de Medicina enseñando que la concentración, la relajación y la sugestión tienen un enorme poder sore el comportamiento humano.
Pero no fueron estos paciente los que le dieron tanta relevancia en la década de los setenta, sinó el caso de una mujer llamada Shirley Mason, más conocida como Sybil. La mujer estaba en tratamiento por un trastorno de múltiples personalidades con Cornelia Wilbur, terapeuta que pidió ayuda a Spiegel porque intuía que sufría otra enfermedad. El doctor le diagnosticó un trastorno disasociativo i la trató con hipnosis. Este caso fue la base sobre la cual e escribió el posterior libro Sybil, publicado en 1973, y sus posteriores adaptaciones a la tlevisión en forma de películas, una en 1976 y la otra en 2008 protagonizada por Jessica Lange. Pese a dedicar toda su vida a la investigación de la hipnosis, siempre pasó visita, porque ante todo era un gran terapeuta.

Espero que us cridi una mica la curiositat i si més no, que us hagi estat útil per conèixer un altre autor.