El treball interior del bon terapeuta

Ahir al vespre fullejant una revista anomenada Salud Alternativa, vaig trobar un article escrit per Gabriela Murgo, sobre la professió del psicòleg i la clau per ajudar als altres.
Vaig creure interessant fer-ne un resum al blog.

Què hi ha darrere un bon terapeuta?
A més d'un professional compromès, si troba una persona que ha treballat les seves pròpies misèries. Es tracta d'un ésser que es coneix bé a ell mateix i que té la capacitat de curar les seves ferides i buscar ajuda, quan la necessita, en un altre professional. Té consciència, també, del que encara no té resolt, de les seves limitacions.

El bon professional
Té humilitat. Reconeix les seves límitacions personals i del seu saber. Aquesta virtut li permet seguir perfecccionant-se, derivar i realitzar consultes interdisciplinàries.
Poseeix la capacitat d'escolta empàtica. Entén la raó i comprèn amb el cor.
Transmet serenitat i realitza un treball interior ajudat per altres terapeutes, ja que la seva personalitat pot afavorir o obstaculitzar les trobades. Per això, és fonamental un espai d'autoconeixement i serenitat perquè les coses de la vida no perjudiquin la seva percepció.

Tenir el "nen interior"
Si no es pot amb el dolor propi, serà impossible poder amb el dolor extern. Per exemple, si un nen va a la consulta amb el seu pare que no sap què fer amb ell, el terapeuta s'ha de contenir. Si aquest no té suficient treball interior amb el "seu propi nen", la trobada serà entre dos nens que no es podran ajudar gaire. O bé, el terapeuta, al no poder tolerar les emocions que té el nen per identificar-se amb elles, apareixerà com un adult posessiu que li dóna consells.

Transformar-se per ajudar als altres
La humilitat ajuda a reconèixer les limitacions, les misèries i allò pendent de resoldre.
La confiança permet escoltar el dolor.
L'amor incondicional permet acceptar-se i valorar-se en qualsevol circumstància.
El terapeuta que ha treballat en aquests punts és capaç de desplegar allò necessari per començar un procés de transformació.
Quan s'estableix un vincle amb el pacient, l'"amor" del terapeuta "ens cura" perquè ens connecta amb l'amor de nosaltres mateixos, aquell amor que hem oblidat i que és l'únic que ens pot aguantar.

Sense imperatius
El bon terapeuta és el que ha aconseguit ocupar-se d'ell mateix assumint que aquesta feina mai té final. El que consideri que ja no té res per resoldre és omnipotent i soverbi. Aquesta persona, l'únic que fa amb qui demana ajuda és donar-li consell per treure'l depressa del seu dolor. Perquè, si no pot amb allò seu, menys podrà amb allò dels altres. Això no li facilitarà la connexió amb la seva sabiesa interior, perquè creu que ell té la sabiesa i per això dóna consell.
Els nostres pares ens han donat molts consells que no valorem fins que ensopeguem amb la vivència. Cada un ha d'aprendre el que implica tolerar la frustració quan ens equivoquem. No importa allò que diguin fins que ho entenguem amb el cor.

Llavors, perquè anar amb un terapeuta?
Perquè ens ajudi a comunicar-nos amb la nostra ànima. Quan un terapeuta no ens pot acompanyar amb el dolor, llavors ens porta pel llarg camí i agafa tècniques per eliminar-lo i ens diu que el dolor no exsteix i que confiem més amb la seva paraula que en el que nosalres sentim.

Personalment, crec que el terapeuta és el nostre guia, qui ens ajuda a tornar al camí correcte i al que nosaltres coneixem. Només ens ajuda a tornar on nosaltres ens hem perdut. Per això podem aprendre a estimar-nos, a entendre's i a acceptar-nos tal i com som.