Aquests últims dies han sortit diverses noticies i entrevistes sobre la malaltia que pateix l'Eva, anomenada Sensibilitat Química Múltiple.
Us deixo l'enllaç del seu bloc per si és del vostre interès saber-ne més coses i també el d'una entrevista que van fer al seu marit a Rac 1.
http://nofun-eva.blogspot.com/
http://rac1.org/elmon/blog/leva-esta-desapareguda/
I si voleu saber més de la seva història té un llibre publicat anomenat Desaparecida.
divendres, 26 de març del 2010
dimarts, 26 de gener del 2010
Manel i un equip de somni
Només un dels grups de música que més m'agraden i l'equip que porto al cor, poden permetre que faci avui aquesta entrada.
El fenòmen Manel d'aquests últims mesos, coneguts per la cançó corrandes de la parella estable on la gent del públic surt a cantar improvitzadament,van aconseguir que el concert del dia 18 al Palau de la Música passi a la història demanant a Pep Guardiola que renovés el seu contracte amb el Barça.
Començaria definint a Guardiola com una persona serena, segura, amb uns objectius clars i treballadora que juntament amb uns gradissims jugadors ha fet de l'equip de casa el millor equip del món.
És de gran valor i admiració els 6 títols guanyats, però crec molt més important i indispensable veure el mèrit que té ensenyar i aconseguir transmetre als jugadors que el més important és ser un equip,és a dir, que davant de l'individualitat hi ha el grup, per tant que l'esforç i la feina ben feta ha de ser de tots. Hem vist amb el Barça de Pep Guardiola que l'esforç i la superació tant personal com d'equip són el més important per aconseguir un objectiu.
D'altra banda, sempre he valorat molt positivament fer ús de la música abans de sortir a jugar, perquè si tens una cançó que es pot convertir en l'oxigen de l'equip abans de sortir al camp, que pot aportar als jugadors força i valor per afrontar un partit i aconseguir l'objectiu marcat, les coses poden ser més senzilles i potser no tant dures. Posem per exemple el Barça, des d'un bon principi la cançó viva la vida de Coldplay ha estat una de les bases per aconseguir aquests 6 títols.
Penso que una cançó et convida a parlar amb el teu cos, a escoltar la resposta mentre sona la melodia. Ho considero una importantissima manera de connectar el propi cos amb la resta de jugadors de l'equip, ja que en aquests moments, a part de ser un grup tots estan units per la mateixa música.
Hem de ser conscients que el que han aconseguit Guardiola i els seus jugadors no hagués estat possible si aquests últims no fosin grans jugadors d'una immensa qualitat i sobretot sense tenir els mateixos objectius de l'entrenador.No podem deixar de banda tampoc, el suport de l'afició que és molt important per l'equip, ja que necessites tenir recolzament sempre, tant si les coses van bé com si van malament.
M'ha agradat sempre el futbol i sóc culé de tota la vida. Em sento orgullosa de dir que el barça és el meu equip i sobretot estic orgullosa de cada peça que forma aquest equip, perquè sense un granet de sorra de cada component les coses no haguessin estat com han estat ni com segueixen estant.
Hi poden haver figures mediàtiques, però hi ha grans persones que viuen i senten el futbol amb el cor i que des de l'arribada de Pep Guardiola el futbol es viu i es sent d'una altre manera molt més enriquidora i satisfactòria, tant pels jugadors com pels aficionats.
Les persones que juguem en equip o a nivell individual sabem que després d'una derrota ve una gran victòria i que després d'una gran victòria també hi ha una gran victòria.
Aquest és l'enllaç on podeu veure el concert de Manel al Palau de la Música amb Guardiola d'espectador i de protagonista inesperat.
http://www.youtube.com/watch?v=mvPP9CwMrKQ&feature=related
Espero que el post us sigui d'interès i que tant els culés, com jugadors i aficionats a qualsevol esport tant d'equip com individual, però especialment els que formem part d'un equip de futbol es sentin una mica identificats.
Almenys per part meva, m'agradaria saber quina és l'essència que ha permès que aquest equip hagi fet història, perquè tothom especula sobre el tema però no crec que, fins al moment, s'hagi arribat a saber del cert.
El fenòmen Manel d'aquests últims mesos, coneguts per la cançó corrandes de la parella estable on la gent del públic surt a cantar improvitzadament,van aconseguir que el concert del dia 18 al Palau de la Música passi a la història demanant a Pep Guardiola que renovés el seu contracte amb el Barça.
Començaria definint a Guardiola com una persona serena, segura, amb uns objectius clars i treballadora que juntament amb uns gradissims jugadors ha fet de l'equip de casa el millor equip del món.
És de gran valor i admiració els 6 títols guanyats, però crec molt més important i indispensable veure el mèrit que té ensenyar i aconseguir transmetre als jugadors que el més important és ser un equip,és a dir, que davant de l'individualitat hi ha el grup, per tant que l'esforç i la feina ben feta ha de ser de tots. Hem vist amb el Barça de Pep Guardiola que l'esforç i la superació tant personal com d'equip són el més important per aconseguir un objectiu.
D'altra banda, sempre he valorat molt positivament fer ús de la música abans de sortir a jugar, perquè si tens una cançó que es pot convertir en l'oxigen de l'equip abans de sortir al camp, que pot aportar als jugadors força i valor per afrontar un partit i aconseguir l'objectiu marcat, les coses poden ser més senzilles i potser no tant dures. Posem per exemple el Barça, des d'un bon principi la cançó viva la vida de Coldplay ha estat una de les bases per aconseguir aquests 6 títols.
Penso que una cançó et convida a parlar amb el teu cos, a escoltar la resposta mentre sona la melodia. Ho considero una importantissima manera de connectar el propi cos amb la resta de jugadors de l'equip, ja que en aquests moments, a part de ser un grup tots estan units per la mateixa música.
Hem de ser conscients que el que han aconseguit Guardiola i els seus jugadors no hagués estat possible si aquests últims no fosin grans jugadors d'una immensa qualitat i sobretot sense tenir els mateixos objectius de l'entrenador.No podem deixar de banda tampoc, el suport de l'afició que és molt important per l'equip, ja que necessites tenir recolzament sempre, tant si les coses van bé com si van malament.
M'ha agradat sempre el futbol i sóc culé de tota la vida. Em sento orgullosa de dir que el barça és el meu equip i sobretot estic orgullosa de cada peça que forma aquest equip, perquè sense un granet de sorra de cada component les coses no haguessin estat com han estat ni com segueixen estant.
Hi poden haver figures mediàtiques, però hi ha grans persones que viuen i senten el futbol amb el cor i que des de l'arribada de Pep Guardiola el futbol es viu i es sent d'una altre manera molt més enriquidora i satisfactòria, tant pels jugadors com pels aficionats.
Les persones que juguem en equip o a nivell individual sabem que després d'una derrota ve una gran victòria i que després d'una gran victòria també hi ha una gran victòria.
Aquest és l'enllaç on podeu veure el concert de Manel al Palau de la Música amb Guardiola d'espectador i de protagonista inesperat.
http://www.youtube.com/watch?v=mvPP9CwMrKQ&feature=related
Espero que el post us sigui d'interès i que tant els culés, com jugadors i aficionats a qualsevol esport tant d'equip com individual, però especialment els que formem part d'un equip de futbol es sentin una mica identificats.
Almenys per part meva, m'agradaria saber quina és l'essència que ha permès que aquest equip hagi fet història, perquè tothom especula sobre el tema però no crec que, fins al moment, s'hagi arribat a saber del cert.
dijous, 14 de gener del 2010
Una vida llena de hipnosis
A La Vanguardia de dimarts vaig trobar aquest article sobre Herbert Spiegel (1914-2009) un terapeuta que utilitzava la hipnòsi. Tractava el dolor, l'ansietat i les addiccions dels seus pacients a través d'estats hipnòtics.
Actualmente está demostrado que la técnica de la hipnosis no sana. Pero si se usa en un tratamiento psicológico, acelera el proceso de curación. El asentamiento de sus bases de debe, en gran parte a Herbert Spiegel. Era un terapeuta entregado.
Creyente incondicional de las teorias freudianas, viajó hasta el norte de África durante la Segunda Guerra Mundial como mimbro de un batallón de médicos. Allí, recibió una herida de metralla y para sanarse, usó, entre otras, la técnica de la hipnosis. Al ver que funcionaba, cuando regresó a EE.UU. se dedicó a tratar el dolor, la ansiedad y las adicciones mediante estados hipnóticos. Su fama se extendió tanto que varias personalidades se pusieron bajo tratamiento para hacer desaparecer su miedo escénico, para dejar de fumar o para dejar de tener fobia a volar. De esta manera, el terapeuta profundizaba e investigaba sobre la hipnosis al mismo tiempo. Poco después, ejerció como profesor en varias facultades de Medicina enseñando que la concentración, la relajación y la sugestión tienen un enorme poder sore el comportamiento humano.
Pero no fueron estos paciente los que le dieron tanta relevancia en la década de los setenta, sinó el caso de una mujer llamada Shirley Mason, más conocida como Sybil. La mujer estaba en tratamiento por un trastorno de múltiples personalidades con Cornelia Wilbur, terapeuta que pidió ayuda a Spiegel porque intuía que sufría otra enfermedad. El doctor le diagnosticó un trastorno disasociativo i la trató con hipnosis. Este caso fue la base sobre la cual e escribió el posterior libro Sybil, publicado en 1973, y sus posteriores adaptaciones a la tlevisión en forma de películas, una en 1976 y la otra en 2008 protagonizada por Jessica Lange. Pese a dedicar toda su vida a la investigación de la hipnosis, siempre pasó visita, porque ante todo era un gran terapeuta.
Espero que us cridi una mica la curiositat i si més no, que us hagi estat útil per conèixer un altre autor.
Actualmente está demostrado que la técnica de la hipnosis no sana. Pero si se usa en un tratamiento psicológico, acelera el proceso de curación. El asentamiento de sus bases de debe, en gran parte a Herbert Spiegel. Era un terapeuta entregado.
Creyente incondicional de las teorias freudianas, viajó hasta el norte de África durante la Segunda Guerra Mundial como mimbro de un batallón de médicos. Allí, recibió una herida de metralla y para sanarse, usó, entre otras, la técnica de la hipnosis. Al ver que funcionaba, cuando regresó a EE.UU. se dedicó a tratar el dolor, la ansiedad y las adicciones mediante estados hipnóticos. Su fama se extendió tanto que varias personalidades se pusieron bajo tratamiento para hacer desaparecer su miedo escénico, para dejar de fumar o para dejar de tener fobia a volar. De esta manera, el terapeuta profundizaba e investigaba sobre la hipnosis al mismo tiempo. Poco después, ejerció como profesor en varias facultades de Medicina enseñando que la concentración, la relajación y la sugestión tienen un enorme poder sore el comportamiento humano.
Pero no fueron estos paciente los que le dieron tanta relevancia en la década de los setenta, sinó el caso de una mujer llamada Shirley Mason, más conocida como Sybil. La mujer estaba en tratamiento por un trastorno de múltiples personalidades con Cornelia Wilbur, terapeuta que pidió ayuda a Spiegel porque intuía que sufría otra enfermedad. El doctor le diagnosticó un trastorno disasociativo i la trató con hipnosis. Este caso fue la base sobre la cual e escribió el posterior libro Sybil, publicado en 1973, y sus posteriores adaptaciones a la tlevisión en forma de películas, una en 1976 y la otra en 2008 protagonizada por Jessica Lange. Pese a dedicar toda su vida a la investigación de la hipnosis, siempre pasó visita, porque ante todo era un gran terapeuta.
Espero que us cridi una mica la curiositat i si més no, que us hagi estat útil per conèixer un altre autor.
diumenge, 27 de desembre del 2009
rellotge biològic
US deixo amb un vídeo realment interssant on ens explica què és i com funciona el rellotge biològic.
http://www.tv3.cat/videos/2090459/La-vida-secreta-del-rellotge-biologic---261209
És una curiositat que he trobat realment interessant que duen a terme els cronobiòlegs.
http://www.tv3.cat/videos/2090459/La-vida-secreta-del-rellotge-biologic---261209
És una curiositat que he trobat realment interessant que duen a terme els cronobiòlegs.
dimecres, 9 de desembre del 2009
Tics nerviosos
Un tic és un transtorn que considerem passatger i per això no li donem importància. Sens dubte, els tics, són expressions emocionals involuntaries que tenen un significat i que utilitzen en cos com a via d'expressió. L'aspecte emocional és un punt molt important per entendre i tractar aquest transtorn.
El tic és un moviment involuntari, ràpid, continu i arritmic que generalment afecta un grup de músculs. N'hi ha de diferents nivells de gravetat i se solen considerar irreprimibles, però sovint es poden controlar.
No se sap quin és l'origen d'aquest transtorn, però es coneix que influeix diferents factors com per exemple: genètics, neurològics, psicològics, socials...
Els tics porten repercussions psicològiques com pot ser l'autoestima del subjecte que els pateix, la vida familiar, la seva adaptació social i acceptació, el rendiment escolar o laboral i també les seves relacions.
La gent que pateix de tics pot tenir difcultats pel que fa al seu comportament.Com per exemple, fàcil distracció, desinhibició de la conducta, hiperactivitat motora, etc.
Hi ha dos grups diferenciats de Tics. Els motors i els fonatoris.
Pel que fa als motors, afecten a un grup de músculs. Com he comentat peviament, n'hi ha de diferent grau, els tics motors simples són moviments oculars, moure el cap o les espatlles, entre molts altres. Els tics motors complexes són per exemple autoagressions, salts...
Rspecte als tics fonatoris, trobem entre els simples sorolls guturals, inspiracions nasals sorollorses... Entre els tics fonatoris complexes hi trobem la repetició d'algunes paraules, l'ús de mots socialment inacceptats i la repetició de sons propis o paraules.
La psicoteràpia és una bona eina per minimitzar els efectes d'aquests transtorns sense necessitat d'utilitzar tractament farmacològic.
Pot ser de gran utilitat, com a teràpia alternativa, per eliminar els tics; conèixer estratègies de control o de modificació de conducta, tècniques de relaxació i meditació per reduir l'estrés, etc.
El tic és un moviment involuntari, ràpid, continu i arritmic que generalment afecta un grup de músculs. N'hi ha de diferents nivells de gravetat i se solen considerar irreprimibles, però sovint es poden controlar.
No se sap quin és l'origen d'aquest transtorn, però es coneix que influeix diferents factors com per exemple: genètics, neurològics, psicològics, socials...
Els tics porten repercussions psicològiques com pot ser l'autoestima del subjecte que els pateix, la vida familiar, la seva adaptació social i acceptació, el rendiment escolar o laboral i també les seves relacions.
La gent que pateix de tics pot tenir difcultats pel que fa al seu comportament.Com per exemple, fàcil distracció, desinhibició de la conducta, hiperactivitat motora, etc.
Hi ha dos grups diferenciats de Tics. Els motors i els fonatoris.
Pel que fa als motors, afecten a un grup de músculs. Com he comentat peviament, n'hi ha de diferent grau, els tics motors simples són moviments oculars, moure el cap o les espatlles, entre molts altres. Els tics motors complexes són per exemple autoagressions, salts...
Rspecte als tics fonatoris, trobem entre els simples sorolls guturals, inspiracions nasals sorollorses... Entre els tics fonatoris complexes hi trobem la repetició d'algunes paraules, l'ús de mots socialment inacceptats i la repetició de sons propis o paraules.
La psicoteràpia és una bona eina per minimitzar els efectes d'aquests transtorns sense necessitat d'utilitzar tractament farmacològic.
Pot ser de gran utilitat, com a teràpia alternativa, per eliminar els tics; conèixer estratègies de control o de modificació de conducta, tècniques de relaxació i meditació per reduir l'estrés, etc.
dimecres, 2 de desembre del 2009
Psicologia de l'emergència
Fa dies que a classe parlem de l'escolta activa. Després de la sessió de CAPI d'ahir amb la docent Mònica Cunill, se'm desperta una gran curiositat per la psicologia de l'emergència. Una branca relativament recent de la psicologia social.
La psicologia de l'emergència estudia els diferents canvis i fenòmens de les persones en una situació de perill, tant si és natural o provocada per l'home.
Un article sobre el contacte fisic en situacions d'emergència:
http://www.psicologiadelaemergencia.cl/variaafect1.htm
Pàgina d'informació:
http://www.psicologiadelaemergencia.cl/index.htm
Un artícle realment interessant per aprofundir una mica en aquesta branca:
http://cidbimena.desastres.hn/docum/crid/Volcanes/pdf/spa/doc13675/doc13675-a.pdf
Per realizar una bona escolta activa:
http://www.xtec.cat/crp-lescorts/web-crp/altresmesos/articles/escolta%20activa.pdf
Espero que hi hagi algú més interessat en aquesta branca perquè és realment important per la humanitat.
Sobretot per poder realitzar una bona escolta activa, hem de SER AUTÈNTICS.
" He vingut a buscar quelcom que ja posseïeu " Aforisme Budista
La psicologia de l'emergència estudia els diferents canvis i fenòmens de les persones en una situació de perill, tant si és natural o provocada per l'home.
Un article sobre el contacte fisic en situacions d'emergència:
http://www.psicologiadelaemergencia.cl/variaafect1.htm
Pàgina d'informació:
http://www.psicologiadelaemergencia.cl/index.htm
Un artícle realment interessant per aprofundir una mica en aquesta branca:
http://cidbimena.desastres.hn/docum/crid/Volcanes/pdf/spa/doc13675/doc13675-a.pdf
Per realizar una bona escolta activa:
http://www.xtec.cat/crp-lescorts/web-crp/altresmesos/articles/escolta%20activa.pdf
Espero que hi hagi algú més interessat en aquesta branca perquè és realment important per la humanitat.
Sobretot per poder realitzar una bona escolta activa, hem de SER AUTÈNTICS.
" He vingut a buscar quelcom que ja posseïeu " Aforisme Budista
dijous, 26 de novembre del 2009
Art teràpia: com expressar les emocions a través de l'art
L'art teràpia és una disciplina molt nova dins la psicoteràpia que uneix psicologia i art. Ajuda a exterioritzar els sentiments que encara no es poden expressar en paraules.
En què consisteix?
Quan els nens no coneixen el llenguatge, i per tant no es poden donar a entendre, fan una guixada o arruguen un paper, d'aquesta manera alliberen tensions i eviten el conflictes.
Als adults, ni el pas dels anys ni l'experiència els i garantitzen l'enfrontament de totes les adversitat de la vida sense conseqüències per la seva salut tan física com mental. A vegades, també ells es troben impossibilitat de posar en paraules allò que els passa. Sovint, abans que això, hi ha l'acció concreta que permet crear situacions estressants i angoixadores. ¿Mai has sentit que en aquests moments fer un trencaclosques, cuinar o fer manualiats porta a diluir i a portar, crisis nervioses, ansietat o estats de profunda tristesa?
Alguna cosa hi ha en aquestes coses que es coneix com a art teràpia. Però, què és i què implica realment?
Quan no hi ha paraules
Es tracta d'una disciplina molt recent que perany al camp de les psicoteràpies. Es pot utilitzar com a complement d'una teràpia tradicional o l'inici d'una d'aquestes.
Quan no s'aconsegueixen trobar paraules per dir el que se sent, és positiu ajudar-se d'imatges, de formes, de colors, de textures per explorar a l'interior, buscar i trobar els camins per poder treure's de sobre, o almenys afrontar allò que entristeix, angoixa, estressa o deprimeix.
L'art curatiu
Canalitzar emocions a través de l'art pot contribuir a que algunes persones puguin enfrontar-se amb el que més els molesta d'elles mateixes, amb el que més dolor els fa de les vivències passades o amb el que els costa assimilar per seguir endavant. Per exemple, hi ha estudis que diuen que l'art pot ser curatiu per ell mateix perquè afecta el sistema nerviós autònom, l'equilibri hormonal i els neurotransmissors cerebrals, ja que genera un canvi en l'actitud, l'estat emocional i la percepció del dolor, aconseguint dur a terme a una persona des d'un estat d'estrés a un altre de relaxació i creativitat. A més, les ones cerebrals al moment de crear són les mateixes que les d'una persona qe es troba resant o meditant.
Per què escollir-la
Moltes de les persones que busquen una altrenativa a l'art teràpia troben maneres originals de trrobar-se amb allò que els resulta necessri expressar: des del dolor per la mort d'un ésser estimat, al desconcert que originen les actuals condicions de treball fins a l'ansietat que comporta l'arribada d'un fill al món.
A vegades se'ns fa realment complicat o massa dolorós comunicar amb paraules, conflictes, sentiments o traumes. Altres vegades, no es troben paraules apropiades i no és fàcil arribar a curar aquelles ferides de l'ànima si es mantenen amagadaes, sense prestar-lo-hi atenció. Qualsevol conflicte de tipus psicològic només es pot resoldre de forma efectiva treballant en ell.
Com va dir Edgar Jackson "El que importa no és el que la vida et fa, sinó el que tu fas amb el que la vida et fa". Paraules que permeten començar a entrendre la vida com un seguit de reptes que són interessants atrevir-se a reptar a més amb l'art com a aliat.
L'art teràpia es pot treballar en grup o individualment i el seu objectiu principal es facilitar l'expressió de sentiments i emocions utilitznt materials i tècniques provintents de les arts plàstiques. Per aplicar la teràpia no és necessari tenir coneixements d'art, per tant tothom es pot aventurar en aquest camí de l'autoconeixement i de l'exteriorizació d'aquelles coses que són necessaries de treure d'un mateix perquè no facin mal.
És important remarcar que tots tenimla capacitat de crear, només que hem de trobar la forma més apropiada de cada persona.
"L'art permet expressar-nos i conèixer-nos. Al donar lloc a l'exterior a les nostres emocions aconseguim un gran alliberament interior. Qui pot crear un objecte es pot crear a ell mateix. L'art suposa una forma fàcil i còmode de submergir-nos al nostre interior, extreure conflictes a fora i manejar-los d'una manera indirecta, transformant-los de manera creativa", segons Maria Soledad Fernández Pagliuca, psicòloga i art-terapeuta.
Si voleu més informació:
http://www.youtube.com/watch?v=Cv9M5VOfQ4Y
Espero que sigui del vostre interès.
En què consisteix?
Quan els nens no coneixen el llenguatge, i per tant no es poden donar a entendre, fan una guixada o arruguen un paper, d'aquesta manera alliberen tensions i eviten el conflictes.
Als adults, ni el pas dels anys ni l'experiència els i garantitzen l'enfrontament de totes les adversitat de la vida sense conseqüències per la seva salut tan física com mental. A vegades, també ells es troben impossibilitat de posar en paraules allò que els passa. Sovint, abans que això, hi ha l'acció concreta que permet crear situacions estressants i angoixadores. ¿Mai has sentit que en aquests moments fer un trencaclosques, cuinar o fer manualiats porta a diluir i a portar, crisis nervioses, ansietat o estats de profunda tristesa?
Alguna cosa hi ha en aquestes coses que es coneix com a art teràpia. Però, què és i què implica realment?
Quan no hi ha paraules
Es tracta d'una disciplina molt recent que perany al camp de les psicoteràpies. Es pot utilitzar com a complement d'una teràpia tradicional o l'inici d'una d'aquestes.
Quan no s'aconsegueixen trobar paraules per dir el que se sent, és positiu ajudar-se d'imatges, de formes, de colors, de textures per explorar a l'interior, buscar i trobar els camins per poder treure's de sobre, o almenys afrontar allò que entristeix, angoixa, estressa o deprimeix.
L'art curatiu
Canalitzar emocions a través de l'art pot contribuir a que algunes persones puguin enfrontar-se amb el que més els molesta d'elles mateixes, amb el que més dolor els fa de les vivències passades o amb el que els costa assimilar per seguir endavant. Per exemple, hi ha estudis que diuen que l'art pot ser curatiu per ell mateix perquè afecta el sistema nerviós autònom, l'equilibri hormonal i els neurotransmissors cerebrals, ja que genera un canvi en l'actitud, l'estat emocional i la percepció del dolor, aconseguint dur a terme a una persona des d'un estat d'estrés a un altre de relaxació i creativitat. A més, les ones cerebrals al moment de crear són les mateixes que les d'una persona qe es troba resant o meditant.
Per què escollir-la
Moltes de les persones que busquen una altrenativa a l'art teràpia troben maneres originals de trrobar-se amb allò que els resulta necessri expressar: des del dolor per la mort d'un ésser estimat, al desconcert que originen les actuals condicions de treball fins a l'ansietat que comporta l'arribada d'un fill al món.
A vegades se'ns fa realment complicat o massa dolorós comunicar amb paraules, conflictes, sentiments o traumes. Altres vegades, no es troben paraules apropiades i no és fàcil arribar a curar aquelles ferides de l'ànima si es mantenen amagadaes, sense prestar-lo-hi atenció. Qualsevol conflicte de tipus psicològic només es pot resoldre de forma efectiva treballant en ell.
Com va dir Edgar Jackson "El que importa no és el que la vida et fa, sinó el que tu fas amb el que la vida et fa". Paraules que permeten començar a entrendre la vida com un seguit de reptes que són interessants atrevir-se a reptar a més amb l'art com a aliat.
L'art teràpia es pot treballar en grup o individualment i el seu objectiu principal es facilitar l'expressió de sentiments i emocions utilitznt materials i tècniques provintents de les arts plàstiques. Per aplicar la teràpia no és necessari tenir coneixements d'art, per tant tothom es pot aventurar en aquest camí de l'autoconeixement i de l'exteriorizació d'aquelles coses que són necessaries de treure d'un mateix perquè no facin mal.
És important remarcar que tots tenimla capacitat de crear, només que hem de trobar la forma més apropiada de cada persona.
"L'art permet expressar-nos i conèixer-nos. Al donar lloc a l'exterior a les nostres emocions aconseguim un gran alliberament interior. Qui pot crear un objecte es pot crear a ell mateix. L'art suposa una forma fàcil i còmode de submergir-nos al nostre interior, extreure conflictes a fora i manejar-los d'una manera indirecta, transformant-los de manera creativa", segons Maria Soledad Fernández Pagliuca, psicòloga i art-terapeuta.
Si voleu més informació:
http://www.youtube.com/watch?v=Cv9M5VOfQ4Y
Espero que sigui del vostre interès.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
